- Diari de laboratori científic-artístic online -
Recerca realitzada amb la Beca per a la Recerca i la Innovació en l'àmbit de les Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya 2023

"Los hongos, incluso los grandes, no piensan, no se mueven, no tienen piernas ni brazos. ¿Cómo podrían apoderarse del mundo?” (R. Bradbury)

Coneguts col·loquialment com a “bolets” pels enginyers informàtics, els leds blaus van aparèixer l’any 1993 com una nova espècie invasora capaç de dotar econòmicament de color les pantalles i afartar el món d’aparells electrònics.

Data d'inici de la invasió: 01-03-1994

RGB

Red, Green and Blue

Red, Green and Blue

Els primers LED van començar a utilitzar-se amb fins comercials l’any 1962. Obtenir un led vermell i verd no va ser difícil, però els problemes van sorgir amb el color blau, ja que el material utilitzat per construir-lo tenia una baixa conductibilitat elèctrica.

Intel·ligència liquida

"Dicen que, en realidad, antes de dejar de percibir cualquier imagen debido a la falta de luz, lo vemos todo azul" (Chus Martínez).

Garri Kaspàrov vs. Deep Blue

Honda, S. (1997). Garri Kaspàrov en la sisena i última partida d’escacs contra l’ordinador Deep Blue d’IBM [Imatge digital]. AFP.

"L’esser humà és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra" (Refrany popular d’origen llatí).

Durant aquesta recerca, no puc evitar sentir-me com Kaspàrov després de plantar cara, però perdre la sisena i ultima partida d’escacs contra el superordinador Deep Blue d’IBM.

El nom d'aquest superordinador pot traduir-se en català com "blau fosc" o "blau de les profunditats", un blau tan intens com el dels leds que configuren l'espectre RGB d'una pantalla. Això és: R:000, G:000, B:255.

"Deep blue" és una referència a l'algoritme que utilitza la màquina. Una fórmula matemàtica basada en créixer segons els seus nivells de profunditat. Com més nodes processi l’aparell, més futurs possibles per obtenir la victòria. D'aquesta manera, el nom "Deep Blue" relaciona el color blau corporatiu d'IBM amb la gran capacitat i profunditat d'exploració del hardware de la màquina.

Per cada pas que avanço, sembla que en retrocedeixi dos.

Digitals i analògics

La invasió

Ahir em van arribar 2.000 led blaus. Per primer cop des de fa anys, tinc més ganes de fer que no de pensar. De fet, ara que aquesta sensació, un pel estranya en mi, s’ha instal·lat en el meu cervell, també me’n adono que sóc incapaç de definir el moment exacte en el qual aquest ímpetu per la producció va aflorar per ultima vegada. Nostàlgia.

La invasió ha comença!

Part 1

La invasió

Part 2

“Sinó podeu vèncer un enemic frontalment, rodegeu-lo” (U.S. Army training manual)

Després de dies intentant localitzar sense èxit el meu darrer ímpetu per la producció, he canviat de tàctica. Un moviment de pinça, com defineix l’argot militar, en el qual em proposo atacar aquest record per dos flancs (dos costats) de forma simultània.

Així doncs, he intentat recordar el darrer projecte que em va despertar aquesta sensació, tot aprofitant la referència temporal en què s’ha convertit (per bé o per dolent) la pràctica artística en el meu dia a dia. És a dir, allò que em serveix per localitzar un esdeveniment concret de la meva vida no és una fita històrica ni una divisió del temps per anys, mesos i dies, sinó el projecte artístic que estava realitzant en aquell moment. Per exemple, l’any 2018 el recordo perquè vaig realitzar l’obra “De lado a lado”, el 2020 per la Beca Guasch Coranty i la recerca del cablejat elèctric SEA-ME-WE a la platja de Gavà; i així successivament d’ençà que vaig acabar la carrera de Belles Arts.

La pràctica artística o, allò que és el mateix, la feina sistematitzant el temps, el meu temps, em desanima. Malgrat tot, potser atacar amb pinça no ha estat una bona estratègia.

Close envelopment combined with frontal attack and deep envelopment combined with frontal attack. Imatge extreta de U.S. Army training manual.

Fong nuclear

Seqüència de la formació d'un fong nuclear o un núvol de fong

"Cresta de Takamato, abarrotada de sombrerillos en expansión, saturando, proliferando… La maravilla del aroma de otoño"(De la col·lecció de poesia japonesa del segle VIII Man-nyo Shu).

Segons la llegenda, quan l’any 1945 la bomba atòmica va destruir Hiroshima, el primer ésser viu que va ressorgir en aquell paisatge devastat va ser un bolet matsutake. Tot un exemple de resistència.

La bomba va ser alliberada puntualment a les 8.15. a.m. Cinquanta-un segons més tard, va explotar sobre la ciutat d’Hiroshima. La data en la qual va llençar-se la bomba, 6 d’agost, hauria concedit amb l’inici de la temporada de recollida de bolets al Japó.

Paral·lelament, des de l’aire i a través de les finestres de l’avió bombarder, la tripulació encarregada de llançar la bomba, va poder veure segons després l’explosió, el naixement d’un fong nuclear. Això és, una gran columna de fum en forma de bolet gegant que s’alçava per sobre dels núvols, probablement a una altura de 30.000 peus. Després d’arribar a la seva màxima esplendor, el fum va romandre quiet una estona, fins que el vent va començar a esborrar el seu rastre.

Lenin Was A Mushroom

Fotograma de l'entrevista realitzada al músic d'avantguardes Sergey Kuryokhin en el programa de la televisió soviètica "5th Wheel".

Sis mesos abans de la dissolució de l'URSS, el programa d’entrevistes “The Fifth Wheel” de la Televisió Central Soviètica va emetre un episodi insòlit. Com qui para una trampa per mantenir enganxada a l’audiència, el presentador va començar el programa afirmant que al llarg de l’entrevista “aportarien una nova llum” sobre la revolució que havia conduït als bolxevics al poder. El seu convidat, el músic d’avantguardes Sergei Kurekhin, va exposar una teoria que havia desenvolupat durant la seva estada als Estats Units. “Tinc proves irrefutables” afirmava Sergei Kurekhin, “que la Revolució d’Octubre va ser ideada per persones que havien estat consumint bolets al·lucinògens durant anys. Els bolets van apoderar-se de les seves personalitats fins al punt que les persones van convertir-se en bolets. Així doncs, tan sols vull dir que Lenin era realment un bolet.”

Millors d’espectadors van quedar desconcertats. Quan va acabar el programa, la cadena de televisió va rebre milers de trucades que exigien una explicació: volien més detalls sobre la teoria de Kurekhin, protestar o, simplement, creure que era certa. Poc acostumats a les bromes, i encara menys sobre Vladímir Llích Uliánov, el públic no va entendre el veritable sentit del programa: qüestionar el medi televisiu com al més pur estil Orson Welles. Més enllà de si les teories de Sergei Kurekhin van convèncer als teleespectadors russos, el fet més significatiu és que, per un instant, va fer dubtar a molts d’ells. I si Lenin fos realment un bolet?

Buscar bolets

Lenin a Chukotka. Fotomuntatge que va ajudar a propagar el mite que Lenin va reunir-se personalment amb els natius de Chukotka per persuadir-los de la importància de la regió nord del país en la construcció del socialisme.

Una vegada vaig llegir que, l’any 1991, quan va desfer-se la Unió Soviètica, milers de siberians, privats de les garanties que atorgava l’Estat, van dirigir-se als boscos a buscar bolets.

No se sap amb certesa si dels bolets en van fer conserva, però d’allò que en podem estar segurs és que els bolets van esdevenir un símbol per combatre la incertesa del moment. Per molt que el món trontolli, el model social es trenqui i no sapiguem allò que vindrà, els habitants d’una de les zones més recondida de Rússia sembla que ho tenien clar: els bolets continuarien sortint i el món tornaria a la normalitat.

Potser per això, ara, acudim constantment a les pantalles. Els bolets digitals il·luminen els nostres ulls i sedueixen els nostres rostres en un món que no cessa. No deix de ser irònic que busquem l’estabilitat en unes pantalles que no paren de marejar-nos amb el moviment sempre constant del seu contingut. Així doncs, com ençà ho van fer els boscos i els bolets amb la caiguda de la Unió Soviètica, la llum de les pantalles emesa pels led sembla que ens crida i ens atrau en un moment d’incertesa personal i social: Tindre feina? Podré pagar el lloguer? Què em depara el futur?

Òbviament, no es tracta dels mateixos bolets que jo estic buscant, però les accions dels habitants de Sibèria fa gairebé 50 anys il·lustren el meu argument: els bolets, tant digitals com naturals, esdevenen un punt de referència, una guia, una constant quan el món que creiem posseir s’allunya del nostre control.

Part 1

Mushroom Color Atlas

Mushroom Color Atlas Poster. Imatge: Julie Beeler.

Fins fa poc es desconeixia l’origen dels colors dels bolets, però l’any 2019 uns investigadors del Technical University of Munich van revelar parcialment el misteri. Els colors dels bolets ens relaten part de l’origen i la longevitat del fong. Per exemple, els bolets clars poden denotar un origen en un clima càlid, mentre que els de colors foscos denoten una afectació a causa del temps atmosfèric (gelades, pluges massa intenses o massa vent). He vist diversos bolets de color rogent i es creu, sense massa seguretat, que aquest to també correspon a la ingesta massiva per part del bolet dels minerals que configuren la terra on creix. M’agrada aquesta idea: allò que ens alimenta també ens dona forma.

Sovint es diu que el color blau és pràcticament escàs a la natura, així que trobar un bolet d’aquest color és igual, o més, difícil, però alguns dies he trobat casos excepcionals. Durant les excursions per sortir a caçar bolets, he trobat alguns exemplars de color blau. El seu color safir els converteix en una pedra preciosa, amb les tonalitats que adquireixen. Segons la inclinació i penetració de la llum, un ampli espectre cromàtic. Habitualment, són exemplars vells, deu ser que porten allà dies perquè ningú els vol, com indiquen les seves làmines arrugades per la deshidratació. Algunes persones que han tingut l’oportunitat d’estudiar aquests bolets blaus hi ha trobat nitrur de gal·li, ferro, coure i altres elements metàl·lics, o almenys això diuen. És poc clar com ocorre aquest procés.

Aforismes fúngics

#1

EL RELLOTGE LED
-el temps vola davant d’una pantalla-

Aforismes fúngics

#2

EL LED TRIPPY
-un viatge al·lucinogen a través de les pantalles-

Aforismes fúngics

#3

LA CASA LED
-Viure instal·lat en una pantalla-

A=B

LED

Electricitat

Protoboard

Cables

Rendiment

Enginyer

Bolet

Aigua

Hort

Arrels

Maduració

Jardiner

Si un LED és un bolet, una protoboard de perforacions regulars és un hort on cultivar els LED. Si un LED és un bolet, els cables elèctrics són les arrels que fixen la planta i absorbeixen els nutrients. Si un LED és un bolet, l’electricitat és l’aigua que alimenta les plantes. Si un LED és un bolet, la quantitat de llum emesa pels LED correspon al seu grau de maduració. Si un LED és un bolet, un circuit elèctric és un ecosistema. Si un LED és un bolet, jo sóc un enginyer fent de jardiner. Si un LED és un bolet, llavors...

Aforismes fúngics

#4

L'ESTABILITAT LED
+ · — = —
-La tercera regla diu: si multipliques un nombre positiu per un negatiu, sempre s'obté un nombre negatiu-

Aforismes fúngics

#5

TOCAT DEL LED
-L’expressió indica que la persona al·ludida està
malament del cap o trastocada-

Matsutake sensei

Yōkai

Bunkeido i Seikei, T. (1780). Kaidan mame ningyo.

El terme "yōkai" engloba tots aquells monstres, esperits, dimonis i altres fenòmens inexplicables que protagonitzen les llegendes populars de la cultura japonesa. La majoria de "yōkai" van ser il·lustrats durant el període Edo (1603-1868), tot i que el seu origen també és del tot desconegut perquè les històries es transmeten de forma oral. Sovint es diu que els "yōkai" s'utilitzaven antigament per explicar fenòmens naturals que en aquell moment eren inexplicables, així com per espantar a la canalla amb l'objectiu que es portessin bé.

"Kaidan mame ningyo", també conegut com a "Matsutake sensei" és un "yōkai" en forma de bolet que instrueix a altres monstres per conquerir el món. És el monstre de monstres.